Cel Blanc

Tu i jo som un sexe
un ull, una negror tempestiva  a on
ens capta un porxo
el porxo ens acull tal l´aigua
ens penetra i s´esmuny creant
humitats en els nostres cossos i en els
teixits transparents.
Serpentegen els nervis i els pessics
a la carn.
Paperines de líliums amb pols
groga fan olor a net;
el miratge de les dues cares
penetra a l´aigua a on ens
acullen les bestioles  amables
de l´estany. Pedres als peus, troncs de fulles, lluna insistent.
L´aire ens mira, les ànimes d'antics familiars ens vetllen.
Els troncs moldejats pel temps
i pel ganivet ens tallen l´escorça.
Jo que sé ...em fa mal tot.
Son els fils que m´acullen els pits
i l´embolcall larvari i càlid del cos
que jo estic per viure i també per a morir,
cel blanc.