Cabells mullats
lliures, papers sense mostra del record, nets
d´un passat que tenyeix l´anhel del jove.
Un dia l´ancià li diu una mirada cansada plena i més dèbil,
l´ancià coneix part d´ell, del jove i mai moriran
aquelles vivències, les nostres; sempre en el pòsit, en el cor
i en la llàgrima aquosa
i en la boca tancada, seca
i en el nus, tal punxada daga
enmig del pit, es una mort,
una mort aparent.
El temps insisteix i lluita , guanya i ens venç.
"L´Amor i les Matemàtiques son les dues vies que condueixen a la veritat".Plutí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada